"És un joc efímer: la incertesa davant del mirall de no reconèixer el reflexe de la nostra própia imatge. És un diàleg intangible, silenciós, sense rastre.

L'horror i la seducció de ser vist per "l'altre" i conscientment, davant l'ull mecànic d'esguard penetrant, deixar-se transportar, amb un moviment infinitessimal, més enllà del temps de la nostra existència.

Aquests retrats són l'existència d'aquest instant.

El desitg d'acollir i conservar presències destinades a desaparèixer.

"Paisatges d'incertes dimensions on descobrir altres ulls com miralls...o com finestres."

Carles Roig