Fa un grapat d'anys anava a prendre cafè a l'Atlas, el bar-restaurant del meu amic Xavi. Allà, hi treballaven en Prem i en Jagat, l'Ahmed, i l'Àngelo: bons professionals i magnífiques persones. Precisament era l'Àngelo qui em deia que el seu avi, a l'India, quan era petit li recordava: "...el Paradís i l'Infern estan aquí, a la Terra i és aquí on el gaudim, és aquí on el patim."

Un dia els hi vaig proposar fer-los un retrat a cadascú. Encara eren temps analògics i vaig fer servir carrets de diapositives caducats, introduint l’incertesa en el procés. Les transparències una vegada revelades eren fosques i alhora penetrants com el seu intens color blau. Mai les havia mostrat.

Ara, són el record de tots ells i molt especialment de l'Àngelo que ja no hi és entre nosaltres.

Richard Avedon, deia:

“I used to think that portrait was a collaboration, that is something was happened as a result of what te subjet wanted to project and what the photographer wanted to photograph.”

Ha estat, potser, durant aquestes incomptables, breus i íntimes “col·laboracions” fetes al llarg dels anys on he pres consciència de la transcendental importància de servar la nostra dignitat i el respecte mutu que ens devem les persones.