No sé si les eines d'una persona, em refereixo als instruments i objectes que s'utilitzen amb les mans per arreglar alguna cosa o per treballar un material son d'alguna manera autobiogràfics, vull dir que parlen del seu amo o de qui les posseeix.

Aquestes eines del pare que encara conservo _ potser algunes eren de l'avi_ ho desconec, deuen tenir més de setanta anys i a hores d'ara les faig servir de tant en tant.

Les recordo, de ben petit, a les mans del pare, sempre arranjant-t'ho tot. Alguns utensilis se'ls va enginyar ell mateix per un ús especial i singular.

Aquestes eines, més enllà del caràcter i el desgast de l'ús, de la pàtina del temps, de la seva bellesa formal, aquests objectes són, sobretot, a través del seu tacte i la seva olor, potents potenciadors de la memòria.